En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi.

Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenomen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta unes determinades famílies de la població.

Martina, una noia que pateix un fort isolament, Vera, una jove nedadora obsessionada pel triomf, i Konrád Weszler, un professor universitari afectat pel fenomen dels ofegats a partir d’una desgràcia familiar, són els eixos narratius de No et miris el Riu, una gran novel·la de misteri que ens embolcalla amb una literatura exquisida i ens atrau amb unes incerteses que ens poden resultar tan torbadores com pròximes.

 

Mònica Batet i Boada (El Pont d’Armentera, 1976) és escriptora i filòloga, i actualment treballa com a professora de català. El 2005 va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que va publicar Empúries el 2006 amb el títol L’habitació grisa.

El 2010 s’acosta a l’assaig amb El lector ideal (Petròpolis), un seguit d’articles seus sobre literatura. Ha publicat també textos en tres llibres col·lectius com Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010), Paraules de gent (Moll, 2012) i Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013).

Mònica Batet, que ha col·laborat també en programes culturals i en diverses revistes com Paper de Vidre i BValls de Lletres, va publicar a Meteora l’octubre de 2012 la novel·la No et miris el Riu, finalista del Premi Crexells de l’any següent. El novembre de 2015 publica també a Meteora Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres